Tradicions gastronòmiques de Setmana Santa a Catalunya

Ja estem a Setmana Santa, una setmana on tradició i cultura s’agafen de la mà per celebrar arreu de Catalunya una de les dates més especials del calendari. Els bunyols i les mones són les tradicions gastronòmiques més dolces d’aquesta època, però tampoc poden faltar plats típics per aquestes dates com menjar bacallà durant el Dijous i Divendres Sant per a substituir el consum de carn.

Per als més tradicionals aquestes dates han sigut moments de gaudir de les esperades processons Però siguis fidel a la tradició cristiana o no, gaudiràs d’aquests dies de Setmana Santa, perquè és una festa especial que ens permet tenir uns dies de descans i a més a més gaudir del menjar típic festiu.

Quins són els plats típics de Setmana Santa?  

És habitual elaborar plats amb bacallà, com el típic bacallà guisat amb cigrons o els bunyols Acompanyar aquest menjar amb un vi blanc verdejo, pot ser una bona elecció, encara que el bacallà és un peix que canvia molt segons com es cuina i que per tant admet diferents tipus de maridatges.

La quantitat de combinacions per maridar aquest tipus de plat són nombroses, encara que el més important al final és triar un vi que ens agradi per poder gaudir d’un menjar on el bacallà i el vi comparteixin protagonisme.

Un altre de les tradicions gastronòmiques de Setmana Santa a Catalunya són els dolços. Els bunyols de Quaresma agafen protagonisme a totes les pastisseries convertint-se en unes de les tradicions gastronòmiques més conegudes de la nostra terra, juntament amb la mona de pasqua.

Es creu que aquesta dolça tradició es va fer tan popular perquè es necessitava endolcir d’alguna manera els dies on l’església prohibia el consum de carn i per a compensar d’alguna manera el paladar, van donar la benvinguda als dolços.

Antigament el primer dia que es podia trobar els bunyols de Quaresma a les pastisseries era el dimecres de cendra, actualment,  aquesta tradició gastronòmica de setmana santa ha passat a ocupar un lloc habitual a moltes de les pastisseries catalanes i es pot trobar durant tot l’any.

Begudes per acompanyar els dolços de Setmana Santa? 

Una de les begudes més típiques per acompanyar els bunyols és el moscatell, un vi dolç de notes varietals característiques del raïm moscatell. És un vi  dolç per acompanyar les postres, però també molt bona opció de vi generosos  per fer l’aperitiu , ja que els seus aromes florals de gessamí, flor del taronger i notes cítriques com de llima el fan una bona proposta si el serveixes ben fresquet.

I per últim dilluns de pasqua és el dia de posar fi a aquesta setmana especial de gastronomia típica amb la mona. A Catalunya és tradició que el dilluns de Pasqua els padrins regalin als seus fillols un pastís coronat per un ou gegant de xocolata o amb alguna figureta feta de xocolata que representa un personatge popular.

“El dia de la Mona”, on és es reuneixen les famílies o els amics per a menja aquest pastís tots plegats i s’acostuma a brindar amb cava. Aquesta beguda típica de casa nostra és un complement molt apropiat per acompanyar l’últim dolç tradicional de Setmana Santa, ja que de mones de pasqua podem trobar moltes opcions, però totes comparteixen un ingredient comú, la xocolata.

Maridar cava i xocolata és tot un encert, una de les grans virtuts dels caves és que ens permeten jugar amb qualsevol mena de xocolata. No hi ha normes, l’acidesa i frescor de les bombolles ens farà que qualsevol xocolata sigui un maridatge perfecte.

Una opció amb la qual segur encertaràs és fer elecció de caves joves com el Cava Mas Bacus. Aquests tipus de caves presenten un gust suau, lleugerament afruitat i fresc. Molt agradable en boca gràcies a l’equilibri entre l’acidesa i els aromes. Són caves refrescants ideals per acompanyar-lo amb el trosset de mona o fer una copeta a mitja tarda.

Que gaudiu d’aquests dies de descans i de totes les tradicions gastronòmiques de Setmana Santa que celebrem a la nostra terra. Salut!

Declaració d’intencions per preservar el medi ambient

Una frase típica que segur has escoltat en alguna ocasió és “el vi millora amb els anys”. Aquesta expressió és correcta, sempre que, la conservació d’aquest vi sigui en els envasos adequats i amb unes característiques de conservació òptimes. Una declaració d’intencions per preservar el medi ambient on la temperatura, la humitat i la llum són factors clau a tenir en compte per a una correcta conservació i on els envasos juguen un paper primordial.

Per mantenir totes les propietats organolèptiques del producte i no perdre cap de les seves característiques el procés d’envasament és molt important, ja que els materials amb els quals s’envasa el vi han de ser els adequats per garantir la conservació d’aquest tipus de beguda.

La qualitat del vi depenen de les condicions atmosfèriques i amb el canvi climàtic la indústria del vi s’ha vist molt afectada per aquesta qüestió.

Escollir fer un consum de productes més respectuosos amb el medi ambient per tal de respectar-lo reduint l’impacte dels envasos en l’ecosistema, és responsabilitat de tots.

Quins envasos ens ajuden a respectar i millorar la conservació del medi ambient?

El vi pot ser presentat en molts tipus d’envasos: vidre, cartó, plàstic,… Tot i que hi ha molts criteris per escollir una opció o un altre. A continuació et parlem dels recipients per la conservació del vi més utilitzats per la nostra empresa:  

Els envasos Pet : Aquesta és una de les opcions per envasar vi més recent. És un envàs reciclable i la conservació del vi està optimitzada perquè el vi pot tenir una durabilitat fins a dos anys. Un material més lleuger que el vidre, molt menys fràgils i pràcticament irrompibles.

Envasos Bag In Box: Aquest tipus d’envàs és una de les opcions que des de fa uns anys es troba al mercat. Un sistema d’envasat on s’introdueix el vi dins d’una bossa tancada amb una vàlvula per al seu dosatge, dipositant aquesta bossa dins d’una caixa tancada. Aquest sistema d’envasat permet conservar el producte mantenint totes les seves propietats organolèptiques. La bossa que porta es contreu a mesura que es buida, i s’evita el contacte del producte amb l’aire i la llum. Els envasos de vi Bag in Box, tenen múltiples avantatges: emmagatzematge senzill i econòmic, pesen poc, permet una llarga durada del contingut, són a prova de cops, … I a més a més, en els últims anys, s’estan desenvolupant nous envasos més respectuosos amb el medi ambient.

Envasos de vidre: Per les seves característiques, el vidre és un dels millor materials per a envasar el vi. Aquests envasos posseeixen unes característiques idònies per a una correcta conservació del vi, ja que l’aïllen del medi extern , tenen una alta durabilitat, en tenir transparència permet veure el contingut, … I a més a més és un material totalment reciclable i resulta molt favorable per al medi ambient.

En aquest material pots trobar la típica ampolla de vidre de 75cl, un envàs capaç de transmetre la personalitat del vi que conté amb el seu disseny i estètica o les garrafes de vidre, un sistema d’emmagatzemar vi de manera pràctica i més econòmica.

Les garrafes de vidre, van marcar els inicis de la nostra empresa

Les garrafes de vidre s’utilitzaven per a transportar líquids de mitjans del segle XIX i continuen actualment sent part del món del vi. Antigament aquest envàs anava folrat de vímet o espart amb unes anses per a poder moure-les amb facilitat.

Aquest envàs de vi, és uns dels productes que ens caracteritza des dels nostres inicis, i avui en dia, continuem impulsant la seva utilització. Un format molt pràctic que ha evolucionat i s’ha adaptat als canvis inherents de la modernitat. Convertint-se en un envàs estrella gràcies a ser un recipient de llarga vida útil, perquè el material és resistent i de qualitat.

Com a curiositat podem dir que són molt versàtils, tant, que les garrafes de vi s’han convertit en elements decoratius de moltes llars. Un element que encaixa amb qualsevol estil modern, rústic o fins i tot minimalistes.

Envasos de vi  i el medi ambient

La finalitat de tots els envasos és la mateixa; contenir el vi en bon estat de conservació i mantenir les propietats organolèptiques del vi intactes durant més temps. Però avui en dia tot suma i es busquen envasos més sostenibles, lleugers i ecològics que tinguin cura i respecte del medi ambient.

Els vins generosos per fer l’aperitiu

Fer l’aperitiu és un tret social que els últims anys ha anat a l’alça. Una cervesa o una copa de vermut amb unes tapes són els acompanyants més típics d’aquesta tradició social. Però si tens ganes d’innovar i tens ganes d’una alternativa al vermut, els vins generosos són una excel·lent companyia per aquestes trobades a les terrasses dels bars. Una beguda alternativa del vermut que és desconegut per a molts.

Aquests vins són complexos, molt rics en matisos i tenen molt a oferir. Són begudes més conegudes per a l’hora d’acompanyar les postres, però també són una excel·lent aposta per fer l’aperitiu i com a alternativa al vermut, ja que a majoria mariden molt bé amb tota mena d’aliments.

Què són els vins generosos? 

De vins generosos podem trobar de diferents tipus; com ara els secs, els dolços i els rancis. Segur que et ve a la ment un “Xerès “o un “Porto”, o el conegut raïm moscatell . Aquests tres vins són tipus de generosos dolços i són ideals com a alternativa al vermut de l’aperitiu.

Els vins generosos es defineixen en el Reglament del Consell Regulador com a vins secs amb un màxim de sucre residual de 5 grams per litre. Aquests vins tenen una gradació alcohòlica que oscil·la entre els 15 i els 25 °C. Són vins més dolços que la resta perquè l’alcohol que li afegeixen mata el llevat i provoca el sucre residual.

Com s’elaboren aquests vins?

En l’actualitat, els vins generosos s’obtenen a partir de vins joves, als quals se’ls afegeix alcohol en la fermentació. La selecció del raïm per a la base d’aquests vins se sol realitzar durant els primers dies del mes de gener, dates que no són habituals del període de collita, que va entre agost i octubre.

La història d’aquest tipus de vins té molt a veure amb les necessitats de transport del vi amb vaixell en els segles XVI i XVII. Antigament, s’elaborava el vi amb aquest procediment per a preservar-lo millor i que no es fes malbé a l’hora de transportar-lo al seu destí. Li augmentaven la seva graduació alcohòlica per a no perdre la seva estabilitat i que arribés en bones condicions.

Amb què mariden millor els vins generosos?  

La proposta de fer l’aperitiu amb aquestes begudes és tot un encert si la companyia és l’adequada. Maridar vins generosos correctament és una bona alternativa per aquells que no volen fer el típic vermut, encara que estigui de moda. Et proposem tres vins generosos per l’aperitiu:

  • El vi porto es caracteritza per la seva gran intensitat aromàtica i la seva dolçor. Una proposta fresca, lleugera i dolça és combinar aquest vi generós amb aigua tònica, unes rodanxes de llimona, fulles de menta fresca i uns glaçons. Aquesta combinació es converteix en una perfecta i refrescant alternativa al vermut. Maridar el vi porto amb una selecció de formatges, ametlles salades i unes olives el fan potenciar el seu sabor aconseguint una harmonització perfecta. Però si prefereixes opcions més dolces, el vi porto al final de l’àpat amb fruites seques o un pastís de xocolata negra és molt bona opció, ja que els sabors dolços prolongaran amb intensitat al teu paladar.
  • El vi que casa amb qualsevol mena de menjar és el vi xerès i cada vegada és més habitual prendre’l a l’hora de l’aperitiu. És un vi sec i lleuger, amb una graduació entre 15 i 18 graus, color daurat pàl·lid i de sabor ametllat. Unes gambes a l’allet i uns talls de pernil serrà el mos perfecte per preparar a casa o demanar al restaurant. Una explosió de sabors perfecta per acompanyar aquest vi dolç.
  • Ja sigui a l’hora de l’aperitiu o com a la sobretaula, l’opció d’escollir un vi moscatell és tot un encert si el serveixes ben fresquet. És un generós de color castany intens, amb aspecte dens i llàgrima àmplia. En nas destaquen les notes varietals característiques del raïm moscatell, podent-se apreciar també aromes florals de gessamí, flor del taronger i notes cítriques com de llima. El vi moscatell , és més conegut per a elaborar postres, segur que has provat unes maduixes ensucrades amb un rajolí de moscatell alguna vegada. Però aquest vi generós també és una alternativa al vermut si l’acompanyes amb un bon entrant. La combinació de formatges (manxecs o blaus), fruita seca i patés amb pa torrat és una proposta que sorprèn.

Els vins generosos són una combinació d’aromes, sensacions i fragàncies per gaudir de l’aperitiu d’una manera dolça i original. Maridar els vins generosos a l’hora de l’aperitiu és una autèntica aventura per oferir harmonies innovadores i arriscades amb sabors, textures i aromes poc usuals.

Oferint al teu restaurant una alternativa al vermut amb aquestes idees poden ajudar a diferenciar el teu servei d’aperitiu al del restaurant del costat, donant una oportunitat a altres classes de vins menys coneguts per aquesta hora del dia.

Com parar taula per Nadal?

Les festes de Nadal són dies de compartir taula amb familiars i amics, organitzar dinars i sopars diferents per celebrar aquests dies assenyalats. A cada casa hi ha un amfitrió i si aquest any et toca ser-ho, alguns consells de decoració i protocol et poden ser de gran ajuda per parar taula per Nadal.

Potser et preguntes com parar taula correctament en dates especials, per complaure als convidats i que se sentin còmodes cal buscar un estil adequat per l’ocasió, fixar-se una temàtica concreta i fer que tot tingui un mateix sentit. L’elecció de les estovalles, la col·locació dels coberts i la seva correcta posició, són alguns dels detalls que marcaran la diferència a l’hora de parar taula a les celebracions de dies especials. Si vols que els teus convidats gaudeixin d’un àpat amb una perfecta taula parada, no et perdis aquests consells.

Els imprescindibles per parar una taula perfecta

En primer lloc cal escollir les tovalles. Els colors pàl·lids o blancs són una bona elecció, ja que donen calidesa a la taula. Assegura’t que cobreixin tota la taula el més recomanable és afegir uns 15/20 centímetres a cada costat perquè les estovalles pugui caure prou. I si són de roba que estiguin ben planxades, sense cap arruga perquè quedin ben posades.

Un cop tenim la taula vestida, és el torn dels plats. La vaixella juga un paper molt important en l’aspecte visual i festiu. Si vols una taula ben parada, utilitza la mateixa vaixella per a tots els comensals, col·locar peces de diferents estils de vaixelles li treu atractiu i és poc elegant. Pots utilitzar un plat pla i sobre d’ell un de profund perquè sigui una taula completa, una combinació a dues alçades que a més, és molt útil a l’hora de servir l’escudella de galets com a primer plat i un cop acabada es retira per donar pas al segon.

La distribució de les copes és un altre de les peces clau a l’hora de parar taula per un àpat especial. L’ideal és col·locar entre tres i quatre copes segons hi hagi vi blanc i/o negre:

– Copa per l’aigua  

– Copa per vi blanc entre 20 i 40 cl. 

– Copa per vi negre, entre 50 i 80 cl. 

– Copa de cava entre 20 i 25 cl. 

En el cas de servir diferents tipus de vi és millor canviar les copes amb cada varietat de vi. No és igual un vi negre que maridarem amb el plat de carn que un vi blanc més afruitat per acompanyar l’aperitiu. El més apropiat és que cada vi tingui la seva copa.

Per a un vi negre, la copa ideal és aquella que té una grandària generosa i la boca ampla, en canvi per servir un vi blanc és millor servir-lo en una copa de boca estreta. La copa de cava més adient és el tipus flauta, ja que permet apreciar les bombolles i tot l’aroma del cava.

La distribució correcta de les copes a la taula és la següent: d’esquerra a dreta, primer la de l’aigua, després la del vi negre i a continuació la del vi blanc. I per acabar, la copa de cava amb què es fa el brindis, es col·loca a segona fila, cap a l’interior de la taula.

Per aconseguir l’elegància de la taula en celebracions especials és recomanable que totes les copes siguin transparents per tal d’apreciar la qualitat del vi, tinguin tija llarga que ens permeti agafar la copa sense escalfar el vi i que siguin de la mateixa cristalleria. Si no vols parar una taula tan formal, hi ha molts dissenys originals i atrevits que també poden quedar molt bé. Per últim, si no vols quedar malament amb els convidats, repassa les copes amb un drap de cotó per evitar que quedin marques de calç o ditades.

Hi ha unes normes de protocol molt estrictes en parar taula en celebracions i la distribució dels coberts és ben coneguda. És important situar les peces de dins cap a fora, és l’ordre invers en el qual s’utilitzaran. Així que, al costat dret del plat cal col·locar el ganivet del segon plat, al costat de la cullera sopera. A l’altra banda es disposen les forquilles, la dels entrants o amanides i l’altre s’utilitzarà en el plat principal. A la part superior del plat i abans de les copes és l’espai per la cullera de postres.

Una bona idea per a distribuir bé l’espai entre comensals, és col·locar a la part superior esquerra un plat per a cada convidat amb el seu pa. Així delimitarà millor la zona per cada convidat.

Ingredients que no poden faltar a la taula de Nadal  

Per les festes de Nadal la decoració que guarneix la taula no hi pot faltar. Crear centres de taula amb flors o unes espelmes és un detall agradable per vestir la taula per un dia especial. Com a consell, evita que no tinguin un volum excessiu perquè no molestin al menjar ni interfereixin la conversa ni la vista entre convidats.

Per ser un bon amfitrió tots els detalls compten a l’hora de parar taula en celebracions, tenir en present diferents aspectes perquè tothom estigui a gust, preparar un menú a l’altura de les circumstàncies, utilitzar uns utensilis adequats i cuidar la decoració de la taula per organitzar la millor de les vetllades i els convidats gaudeixin al màxim.

Et desitgem que gaudeixis dels àpats i les festes de Nadal. Salut!

Com fer un tast de vins a casa?

Ara que estem més estones a casa, és un bon moment per crear experiències que es puguin gaudir amb la família o els amics sense haver de desplaçar-se gaire lluny. Fer una vetllada amb un tast de vins a casa és una manera original de convertir un dia qualsevol en una experiència divertida.  

Un tast de vins és una activitat per despertar els sentits; olorar, degustar i admirar diferents varietats de vi mentre es descobreixen punts interesants del món vinícola. 

És una activitat fàcil d’organitzar i la podem fer presencial o per videoconferència. Connectar amb els amics i la família per compartir i gaudir de estones junts encara que no estem al costat, és senzill, pràctic i més habitual que mai. Caldrà que t’informis sobre el tipus de raïm i les diferències entre els vins per planificar l’activitat i fer-la molt divertida. Es pot convertir en un concurs, a veure qui endevina més trets del vi durant el tast i recompensar al guanyador amb una ampolla de vi com a premi. 

Preparació del tast de vins  

El primer punt important a tenir en compte és de quants vins constarà el tast. Quatre o cinc ampolles és un bon número per aquest tipus d’activitat lúdica organitzada a casa.  

Un altre factor clau és l’espai. Preparar el tast de vins en un escenari còmode i amb bona il·luminació és fonamental per observar les propietats dels diferents vins, determinar el color, la seva textura,… 

Els elements necessaris per fer un tast de vins homemade

– Taula ample per col·locar tot el material.  

– S’aconsella utilitzar estovalles de color blanc uniforme , per distingir bé el color del vi quan s’observa en la primera fase del tast. Si no tens unes estovalles blanques, uns tovallons individuals també aniran bé. 

– El nombre de copes ha de ser el mateix que la quantitat de productes a degustar. Una copa apropiada per fer un tast de vins ha de ser de cristall o de vidre fi (mai vidre gruixut, ni copa de plàstic o  de metall), totalment transparent perquè es pugui admirar el color del vi.  

– Llevataps per obrir les ampolles de vi. N’Hi ha per a tots els gustos, agafa el que més t’agradi.  

– Paper i bolígraf per cada participant per prendre notes dels vins.  

Un cop ho tenim tot , ja podem començar!  

Les  3 fases d’un tast de vins

El tast consisteix no sols a mirar, olorar i provar el vi, sinó en parlar, comentar i passar una estona agradable.  

Les tres fases del tast són : visual, olfactòria i gustativa.  

– La primera etapa és l’observació. Una anàlisi visual per obtenir informació important sobre la concentració i maduresa del vi.  Un vi blanc te un color pàl·lid, verdós o daurat i el vi negre és de color porpra o granat. És molt important posar atenció al color del vi. Una dada interessant del vi  negre és saber que van perdent color a mida que es va envellint.   

– La següent fase és l’olfactòria, cal alliberar els aromes del vi amb un moviment giratori de la copa i aspirar pel nas mentre el líquid encara es troba en moviment.  Les inhalacions han de ser llargues i profundes així com curtes i vigoroses. S’aconsella alternar-les per apreciar millor la fruita que conté el most (mores, groselles, maduixes, nabius, gerds,…), a més d’altres olors que provenen de les barriques on s’han conservat aquest suc de raïm i que el fa especial (cedre, vainilla, caramel,…). 

– Tercera i última fase és la gustativa.  Removeu la copa proveu el vi , i poseu atenció en les sensacions que transmet cada un d’ells . La seva temperatura, la seva astringència, intensitat, etc.  

Prepara el tast de vins amb els nostres productes: 

Conèixer els vins, el tipus de raïm i les diferències és la clau per preparar un tast de vins a casa. Et proposem organitzar aquesta experiència divertida amb una selecció de quatre dels nostres vins varietals. Són vins altament reconeguts per les seves qualitats organolèptiques.  

Verdejo: De to groc, fins i tot tonalitat una mica verdosa. Ens identifica amb els cítrics i les fruites blanques . 

Cabernet : Vi de color vermell intens i notes violàcies .  Pel que fa al seu sabor, es poden identificar elements com la grosella, cireres i prunes d’aroma profunda i de molt bon paladar.  

Syrah:  El seu color és d’un vermell brillant intens. És gustós i amb aroma a fruites silvestres i acidesa destacable. 

Garnatxa Blanca: Té un color groc lleuger i reflexes verdosos. Amb una intensitat de notes florals i de fruites tropicals . D’entrada fresca i dolça, on es pot apreciar aromes de fruites com el préssec.  

Una combinació d’aromes, sensacions i fragàncies per despertar els teus sentits i gaudir de la historia que s’amaga darrera de cada ampolla de vi. 

Per acomiadar-nos de l’experiència d’un tast de vins a casa,  res millor que fer-ho amb un tastet de diferents plats. Una bona proposta, és fer un sopar a base de platets per picar. Prepara tapes que vagin bé amb els vins del tast escollits i fes un bon maridatge. Gaudir del menjar amb diferents tipus de vins no ha de ser gens complicat,  és més fàcil del que sembla. Dona un cop d’ull a la llista que hem proposat a l’article Vi i gastronomia: L’art del maridatge . Et facilitarà la decisió.   

Es tracta de passar una vetllada divertida i original gaudint  de la companyia de nostres éssers estimats i del apassionant món del vi. 

Quins són els productes per celebrar La Castanyada?

La tardor és època de fulles caigudes, on els dies es van escurçant, la foscor s’avança i ve de gust quedar-se a casa amb el caliu d’una llar de foc. En aquesta època de fred incipient, trobem una celebració especial dels catalans, el 31 d’octubre és “La Castanyada” i el dia 1 de novembre Tots Sants. Dos dies especials on els productes típics són els panellets, els moniatos i les castanyes.

Antigament aquests aliments típics es gaudien durant la nit de Tots Sants, quan a les parròquies i els convents tocaven campanes fins a la matinada per celebrar el dia dels difunts. Aquest dia es menjaven les castanyes per agafar forces, ja que són fruits energètics de tardor i els campaners repicava les campanes fins a la matinada. Aquests aplecs improvisats van anar arrelant a Catalunya fins al punt que les castanyes al foc van formar part de la tradició.

El seu consum s’ha estès de tal manera que dies abans de la celebració ja podem trobar parades ambulants de venda de castanyes torrades i moniatos calents embolicats amb paper de diari, una imatge típica d’aquesta època, ambient de tardor i gent passejant amb la paperina de castanyes calentes pels carrers freds de la ciutat.

Una altra estampa emblemàtica de l’època de castanyes, és trobar-se les pastisseries plenes de panellets. Hi ha un munt de varietats; avellanes, pinyons, coco, fruita… Un dolç típic de tardor per tots els gustos.

Quin és el símbol de la castanyada?

Com a símbol per excel·lència d’aquesta celebració, tenim a la famosa “Castanyera” és un dels símbols més coneguts d’aquesta celebració catalana.

Les castanyes es menjaven rostides gràcies a aquesta figura, una senyora amb un vestit tradicional que feia les castanyes al foc i que  avui dia, continua existint el seu record gràcies als venedors de castanyes que trobem als carrers de les ciutats.

La castanyera, encara segueix molt present a festes infantils o esdeveniments on els més petits van disfressats amb aquesta vestimenta tan característica.

Els dolços de La Castanyada

Els dolços més coneguts d’aquesta festa tradicional són els panellets. Fets amb una massa de sucre, rovell d’ou i ametlla i en algunes receptes també poden portar patata o moniato. Avui dia es complementa amb pinyons, xocolata, cafè, coco, fruita confitada… Hi ha moltes maneres de fer panellets encara que els clàssics segueixen sent els d’ametlla i pinyons.

La tradició de Tots Sants no s’acaba amb les castanyes, moniatos i panellets. Un altre protagonista d’aquesta celebració és el moscatell. Acompanyar aquests fruits de la tardor amb glops de moscatell és una tradició del passat i del present. És la beguda estrella de la castanyada, encara que, hi ha qui prefereix menjar-se els panellets amb una copa de cava. Beure cava és sinonim de celebració  i es una beguda imprescindible en els esdeveniments.

El moscatell és un vi dolç, de color groc palla amb un aroma intens i floral. En boca té una entrada dolça i notes de fruita seca molt típiques. És un vi dolç amb un gust molt característic i que crea un dels postres més típics com el postre de músic, un plat de fruits secs i una copa de moscatell, així com acompanya les castanyes i els panellets. Però no només el moscatell lliga a la perfecció amb aquests productes de tardor, també hi va molt bé una copeta de  mistela ben fresqueta.

Diferències entre el moscatell i la mistela:

  • El moscatell és un vi dolç que s’elabora a partit de raïm de gra rodó i molt llis, aquest tipus de raÏm és summament dolç i aromàtic. Él vi moscatell és de color groc palla amb un aroma intens i floral i té una graduació d’entre 11 i 13 graus.
  • La mistela no es considera un vi com a tal,  és un most on s’hi afegeix l’alcohol per inhibir l’acció dels llevats. Aquesta és una beguda que es prepara tradicionalment amb fruites, sucre i aiguardent i té una graducació de 15 graus.

Aquesta tipologia de vi dolç és un imprescindible per celebrar el dia de la castanyada.

La Castanyada és una tradició de casa nostra amb molts anys d’història. Una festa on amics i familiars es troben per passar una bona estona, parar taula i gaudir dels postres típics d’aquestes dates; les castanyes, els moniatos i els panellets són productes de textura densa que necessiten ser acompanyats de moscatell i mistela per fer-los baixar més lleugerament.

Seguim gaudint de les tradicions especials. Bona castanyada a tothom!

Com es fa el vi?

El vi es fa a partir d’un procés concret on prenen importància, factors com ara el clima, la terra o la forma de collir el raïm. Existeixen molts tipus de vins, i moltes tècniques d’elaboració, gairebé tantes com cultures, climes, sòls i varietats de raïm.

La base de com es fa el vi, gairebé no ha variat des dels seus inicis. El vi és una beguda amb història i cultura que ha acompanyat paral·lelament la humanitat. Es calcula que el seu origen és al voltant de l’any 5000 a.c amb la cultura egípcia, on els egipcis ja feien vi fermentant-lo en recipients de fang. Més tard, cap a l’any 700 a.c arriba a la Grècia clàssica, els grecs fan el vi i li assignen a Dionisi com a el seu Déu. Més tard, a l’imperi romà, aquest mateix Déu es converteix en Bacus com a símbol principal associat al festeig vi del vi.

El vi era símbol d’estatus social, representava el luxe, la riquesa i el poder. Aquest producte ha sigut testimoni de grans esdeveniments de la nostra història i el seu consum era principalment per motius religiosos i festius.

La verema i la fermentació

El raïm és l’ingredient principal i va madurant lentament a les vinyes per aconseguir els aromes naturals i típics de cada varietat. Quan arriba al seu estat òptim comença la collita, aquest procés rep el nom de verema. El període de collita, va entre agost i octubre. Aquest dependrà del grau de maduració de cada raïm per obtenir la relació esperada entre sucres i àcids de cada gra de raïm.

Segons el tipus de vi que es vulgui aconseguir, es veremarà en una data o en una altra. Per exemple; per aconseguir un vi més fresc la collita serà abans que per obtenir un vi amb més concentració alcohòlica.

Actualment existeixen dues maneres de recollir el raïm, cadascuna amb els seus punts a destacar:

  • Verema manual : El sistema manual és el més utilitzat, és la manera tradicional de recollir el raïm, aquest procés és més delicat i acurat i s’evita que el gra es trenqui i hi hagi oxidacions. Els raïms són recollits en cistells que es transporten amb cura fins al celler que s’encarregarà de l’elaboració del producte final.
  • Verema mecánica: Aquesta tècnica ha anat agafant protagonisme perquè és més econòmica, ja que la recol·lecció del raïm no necessites tanta mà d’obra i el procés de recollida és molt més ràpid que la verema manual.

Un cop el raïm és al celler, el següent pas és premsar-lo per extreure el most, sempre tenint cura de no trencar la llavor, ja que pot perjudicar el gust del vi. Aquest most es guarda en barrils d’acer inoxidable i es fa la fermentació, els sucres en el most es transformen en alcohol gràcies a l’acció dels llevats donant pas al nou producte.

La temperatura és un altre procés fonamental a tenir en compte, ha d’estar controlada per no tenir cap problema amb la fermentació del most. La fermentació finalitza quan no hi ha sucre i la graduació d’alcohol està entre 11% i 13%. Aquest vi s’emmagatzema durant uns mesos i es filtra per eliminar possibles partícules resultants del producte.

Per finalitzar tot el procés, s’embotella el vi de tal manera que no entri oxigen i no pugui fer-se malbé. Per aconseguir un vi de qualitat juguen un paper molt important diferents factors i un treball meticulós per part de tots els responsables de l’elaboració.
A Vins Gotim d’Or, envasem vins de segona premsada i oferim un producte de qualitat amb un cert nivell de gust i d’aromes. Sempre tenint cura de la neteja de tot el circuit amb els que elaborem els vins de taula.

Les festes de la Verema

Es pot dir que setembre és un mes important per a la cultura vinícola. La verema es realitza entre agost i octubre, però el mes de setembre recopila moltes festes importants relacionades amb la verema al nostre territori. Si ets amant del vi, les festes i tradicions d’alguns punts de Catalunya poden ser un reclam interessant per a gaudir de diferents activitats relacionades amb la cultura del vi s’hi afegeixen a aquesta celebració, activitats de caràcter gastronòmic o fires amb productes artesanals.

Les festes de la Verema, són una bona manera de promocionar els vins del territori i de donar valor a aquest producte que ens ha acompanyat al llarg de la nostra història. Darrere de cada ampolla hi ha una feina dura, amb molta cura i passió per les persones que s’hi dediquen.
Fem un brindis per a tots els treballadors de la vinya, gràcies a la seva tasca podem gaudir d’aquest producte que a tants ens enamora.

Fer l’aperitiu està de moda

Fer l’aperitu s’ha convertit en la trobada dels caps de setmana, convertint el vermut en la beguda de moda. Les bones tradicions s’han de perdre i una de les begudes per excel·lència dels anys 50-60 ha tornat amb molta força.

Fer l’aperitiu a la terrassa és més que un ritual

Fer l’aperitiu a la terrassa amb un bon vermut és una tendencia a l’alça per la clientela, per això pot ser un encert oferir aquesta opció en el teu establiment si encara no ho fas. Per donar-li sortida, oferiex el vermut un cop arribin els clientes a l taula i això portarà al següent, demanant unes tapes per acompanyar. Aquesta beguda es gaudeix de manera espeical si es marida amb aliments que potencien el seu sabor; olives, tota classe de mol·luscos en llauna com unes cloïsses o uns musclos i no poden faltar les patates fregides.

Hi ha diferentes opcions per gaudir d’aquesta beguda, com ara afegir una mican de sifó al vermut per aportar un gust especial i reduir la graducació de la beguda. Utilitza unes ampolles de sifó que cridin l’atenció dels cluents i deixa-les a les taules perquè puguin servir-se ells mateixos. A través d’aquest detall es pretén crear una experiència diferent que el consumidor revrà de bon grat i pot ser un bon reclam peru`q s¡animin a fer l’aperitiu al teu bar en comptes d’anar al local del costat.

Així doncs, el vermut és una beguda ideal per fer l’aperitiu i al nostre país la cultura de començar a obrir gana amb un petit mos abans de dinar és habitual. El vermut és l’excusa perfecta per quedar els caps de setmana o posar-nos al dia amb els amics fent la tertúlia per pocs diners.

Convidar als clients a fer l’aperitiu és donar la benvinguda al teu restaurant. Si a la taula hi ha algu que no és molt fan del vermut, ofereix la copeta de cava, perquè beure cava és sinònim de celebració i de compartir moments, un dels objectius de l’hora de l’aperitiu.

Què és el vermut?

El vermut és una beguda alcohòlica elaborada amb vi, aigua, alcohol, plantes botàniques i opcionalment sucre caramel·litzat.

Tot i que cada fabricant té una fórmula secreta i la seva manera d’elaborar-lo, la beguda de moda busca l’equilibri entre dolç, amarg i àcid. per provocar un gust que romangui al paladar i al nas de consumidor. Per aconseguir-ho se sol utilitzar vi blanc, encara que també hi ha vermut fet amb negre, herbes com el riubarbe, el llúpol, l’anís estrellai i per descomptat, el donzell. Hi ha frabricants que també utilitzen espècies com la canyella o la vainilla.

Els orígens del vermut com el coneixem en l’actualitat són italians i hem de centrar-nos en un taverner de Torí de l’any 1786, Antonio Carpano. Aquest senyor va començar a macerar els vins amb pela de taronja, canyella i absenta, una planta herbàcia que té grans beneficis i usos medicinals molt efectius. Aquesta planta és la que aporta amargor a la beguda i l’ingredient distintiu del vermut.

Consells al servir el vermut per fer l’aperitiu

1. El vermut s’ha de servir ben fred. Hi a qui opta per afegir-li glaçons o qui prefereix deixar-lo decantar a la nevera diverses hores, Utilitza l’opció que més t’agradi, però sobretot si afegeixes el glaçó de gel que sigui una peça gran perquè no es desfaci ràpidament i no pugui alterar el gust de la beguda.

2. Utilitzar gots o copes de vidre de boca ample.  Aguanten millor la frescor i és el recipient adequat per gaudir molt millor de les qualitats organolèptiques d’aquesta beguda. 

3.Afegeix una rodanxa de cítrics i millora l’experiència del consumidor. No és obligatori però sí que li dóna un punt de sabor que es troba a faltar. Utilitza la llimona en vermuts blancs i la rodanxa de taronja per als negres.

4. Acompanya el vermut amb alguna cosa per picar. És l’hora de fer l’aperitiu i sempre és millor beure’l amb companyia d’un mos, com ara unes olives o unes patates xips.

Quins tipus de vermut hi ha?  

  1. Negre: És el més clàssic i habitual a la nostra terra. És el més dolç a causa del carmel que se li afegeix i el responsable del seu color. Resulta menys amarg i sec que la resta, destaquen les herbes aromàtiques i espècies com la canyella.
  2. Blanc: En la seva elaboració es suprimeixen algunes substàncies amargues que s’empren en el negre. Aquest sol estar dominat per notes de vainilla i cítrics.
  3. Sec. S’utilitza especialment en cocteleria per a fer el famós “Dry Martini”, que es va posar de moda amb la película James Bond Agent 007 i també s’utilitza per a elaborar receptes de cuona. És considerat el més amarg de tots.
  4. Rosat: És el més suau, lleuger i fresc, amb notes a friota o flors  La seva popularitat és relativament recent.

Donar al client un vermut de qualitat durant l’aperitiu és igual d’important que la resta del servei. Fes que el client del teu restaurant gaudeixi d’una experiència completa amb un aperitiu com a entrant abans dels àpats o bé, elaborar una promoció única per l¡aperitiu que cridi l’atenció de la terrassa, dues opcions que ajudaran a guanyar clients del teu bar o restaurant.

Beure cava és sinònim de celebració

El bon temps convida a gaudir de les estones a la fresca, dels moments amb els amics fent petar la xerrada al voltant d’una taula a la terrassa de casa o fer la teva lectura i beure una copeta de cava descansant al jardí.

A l’estiu els vins fresquets són una opció per molts. Els blancs i rosats són elecció segura durant les altes temperatures però no podem oblidar-nos del cava, el vi escumosos que també guanya protagonisme durant aquesta època de l’any.

Beure cava forma part dels moments de celebració, és part de la cultura catalana. L’Alt Penedès és una de les principals zones de producció a Catalunya, territori que dóna nom a la coneguda denominació d’origen DO Cava. Aquests caves són elaborats segons el mètode tradicional de segona fermentació. Encara que hi ha altres zones catalanes on també es produeix aquesta beguda escumosa, com a l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, entre d’altes, Sant Sadurní d’Anoia és la zona de producció més important de Catalunya i conjuntament amb aquestes altes comarques, són les responsables que el cava es pugui gaudir a tot l’estat Espanyol.

Pot ser que beure cava s’assocïi a les festes de Nadal i moments de festivitat com els aniversaris, però beure cava també és una experiència gurmet. Acompanyar un dinar amb un bon cava, es converteix en una opció interessant per gaudir d’una vetllada gastronomica. Buscar diferents opcions i conèixer les característiques organolèptiques que el cava ens brinda, és una bona idea pels sopars d’estiu.

Aquest mes de juliol hi ha dues dates perfectes per brindar amb una copa de cava, la revetlla de Sant Joan i la de Sant Pere. La tradició mana celebrar les nits d’estiu amb coca de crema i fruita i acompanyar-la amb un cava ben fresquet.

Les característiques del cava

El cava és una barreja de vi blanc, sucre i llevats. És un vi escumós amb denominació d’origen. Les bombolles són la seva característica més significativa i s’aconsegueixen gràcies a un mètode tradicional de segona fermentació. Aquesta fermentació es porta a terme dins de la mateixa ampolla i és gràcies a aquest procés tradicional que obtenim el cava.

Les propietats i característiques del cava, tenen el seu origen en els sòls de les seves vinyes, en les varietats del raïm i la climatologia. El nostre clima Mediterrani d’ambient lluminós i assolellat, hiverns suaus i estius no molt calorosos és l’ideal per aconseguir que el raïm tingui menor acidesa i un caràcter sec i afruitat.

Maridatge amb cava

El cava no només s’ha de beure amb les postres, és ideal per maridar aperitius, plats de marisc, de peix, arrossos o fins i tot, carns estofades o a la brasa.

Per maridar cava amb els diferents aliments s’ha de tenir en compte dos aspectes claus: El temps de criança i la quantitat de sucre.

La criança del vi i el cava es caracteritzat per tres grans grups; jove, reserva i gran reserva. La criança és un aspecte imprescindible a tenir en compte si s’ha d’escollir un vi per una ocasió especial

La quantitat de sucre determina els tipus de cava que trobarem al mercat:

-Brut Nature: 0-3 gr per litre.

-Extra Brut: fins a 6 gr de sucre per litre.

-Brut: fins a 12 gr.

-Extra Sec: 12 i 17 gr per litre

-Sec: entre 17 i 32 gr

-Semi Seco: 32 i 50 gr de sucre.

-Dolç: més de 50 gr per litre.

Un exemple de maridatge pot ser acompanyar el cava amb pernil serrà.  El sabor salat marida molt bé amb el cava i li dóna un efecte refrescant al paladar. Aquest embotit de qualitat encaixa a la perfecció amb un Cava Brut. 

Una opció més dolça serà un cava semi sec o dolç, adequat per acompanyar les postres, aconseguint un equilibri de sabors molt interessants.

El nostre Cava Mas Bacus

Ja fa uns anys que vam decidir tirar endavant el projecte de crear el nostre propi cava. “Mas Bacus” és un vi escumós amb personalitat i una imatge fresca i actual. Un cava molt especial elaborat per un celler de cava artesà.

Els caves Joves com aquest, presenten un gust suau, lleugerament afruitat i fresc. Molt agradable en boca gràcies a l’equilibri entre l’acidesa i els aromes. Són caves refrescants ideals per fer una copeta a mitja tarda o per acompanyar-lo amb un bon àpat.

Es pot beure cava més enllà dels dies de celebració, té molta versatilitat i es pot acompanyar pràcticament amb tota mena de plats perquè harmonitza amb tots els sabors. Ja sigui en un menú de celebració i festa o l’arròs dels diumenges, beure cava serà una bona opció. Una gran alternativa per maridar un dinar, per acompanyar la copa de mitja tarda o fer la tertúlia després de dinar. El cava és una beguda imprescindible en els esdeveniments, però també és ideal per a gaudir dels moments entre amics. 

Salut!

Com escollir un vi per a una ocasió especial?

Escollir un vi pot semblar complicat, ja que existeixen diferents opcions amb moltes marques al mercat i decantar-nos per la més adequada pot resultar una decisió complexa. 

Ara que comencem amb el desconfinament, ja es poden organitzar trobades amb els amics i la família a casa, organitzar un sopar a la terrassa i escollir un vi per una ocasió especial és una tasca que pot resultar aclaparadora.  

El preu pot ser un element que fa decidir cap a una opció o una altra. És fàcil deixar-se portar per la idea de que, com més cara és l’ampolla, millor serà el vi, però no sempre és així, ja que l’opció més cara no és garantia d’encert.  

Què cal saber per fer l’elecció d’un vi?  

El vi és companyia, és celebració , … en definitiva, és compartir moments. Un dels punts bàsics a l’hora d‘escollir un vi per cada ocasió és saber els gustos de les persones que el beuran. Investigar sobre el tipus de vi que els pot agradar, si són més de negres o de blancs, si prefereixen un vi intens o bé, un sabor més suau en boca.  

Un altre punt important a l’hora d’escollir un vi, és l’ambient en el que es compartirà. L’elecció no serà la mateixa per una barbacoa amb amics que per un sopar amb un menú pensat especialment per l’ocasió. En el primer cas, juguen un paper important aquells vins que no siguin molt complexos, de sabors frescos i afruitats. En un sopar més elaborat, on es busca arriscar una mica més, l’elecció pot anar cap a un vi amb més cos, com un criança. 

Escollir un vi també és relacionar-lo amb els sabors dels aliments, de manera que l’àpat  i el vi es complementin i es potenciïn mútuament. Parlem del maridatge, tota una ciència gastronòmica que pot despertar els nostres sentits. 

L’etiqueta de l’ampolla de vi és una font de coneixement del producte i la seva essència. Si no ets un gran coneixedor del tema, acostuma a fixar-te més enllà del nom i el logotip de l’etiqueta del vi.     

Informació de l’etiqueta útil per l’elecció del vi 

Conèixer els detalls sobre l’origen del producte, les notes de tast, el grau alcohòlic o les varietats que inclou, són elements bàsics per fer una tria encertada. 

  • Marca:  El nom del celler o noms que busquen transmetre les sensacions del vi. 
  • Denominació d’origen: És la identificació geogràfica del producte. La finalitat és distingir i garantir una qualitat i unes característiques vinícoles, pròpies de la zona on s’ha conreat la vinya. 
  • Collita: Indica l’any. És un tret important per saber la qualitat del vi d’aquell any. La climatologia afecta directament la verema i el vi que se n’extreu. 
  • Envelliment: Parla del temps que ha estat aquest vi dins del barril i de l’ampolla.  

Jove; vi que està en barril entre 3 i 6 mesos.  

Criança; madura un mínim de 6 mesos en barril i 6 mesos més a l’ampolla.  

Reserva; són 12 mesos en barril i 12 mesos més a l’ampolla  

Gran Reserva; té un mínim de 48 mesos de maduració. 

  • Celler: Indica les dades del celler responsable o de l’empresa que l’ha embotellat.   
  • Varietat de raïm: Garnatxa, Sauvignon, Syrah,… les seves característiques fan que el vi transmeti unes sensacions pròpies de la varietat en qüestió. Conjuntament amb la collita i l’envelliment, aporten uns sabors únics.  
  • Graduació alcohòlica: Indica el percentatge d’alcohol i el seu cos.  Els vins amb cos són aquells que tenen un 14% de graduació d’alcohol. Els que tenen una graduació més baixa, d’un 11%, es consideren vins lleugers.  
  • Quantitat: Les ampolles de vi estàndard són de 75cl, encara que també es troben en el mercat, les ampolles màgnum de 1,5l. Són una bona opció si es fa una reunió o celebració amb grup. 
  • Altres  característiques: Notes de tast, el maridatge, suggeriments… Tota mena de detalls que ajuden a escollir un vi ideal per cada ocasió. 

Escollir la maduració del vi en funció del sopar  

Per últim, cal tenir present el sopar i el sabor que deixarà en boca el vi escollit perquè es converteixi en l’acompanyant perfecte.  

Per una vetllada pensada amb aperitius i àpats lleugers, busca la teva opció entre els vins joves de sabors afruitats i florals per no trencar l’equilibri amb els plats elaborats. 

Si els segons són el plat estrella, el millor acompanyant de les carns vermelles són els criances. Un vi més intens, que comença a tenir cos i està en consonància a la textura d’un bon filet. 

Si la celebració és gaudir d’un menú basat en un bon guisat de carn de caça, sense dubte, la teva opció serà un reserva o un gran reserva. Vins amb gran “buqué”, un aroma únic del procés d’envelliment que farà gaudir dels sabors intensos d’una forma exponencial. 

En definitiva, l’etiqueta és la carta de presentació del vi, en ella trobarem la informació adequada per guiar-nos cap a l’elecció més adient. Tenir en compte tots els factors, és la clau per trobar el millor vi per una ocasió especial.  

Salut!