Una petita ullada al sorgiment del vi

Un pequeño vistazo al surgimiento del vino

A small glimpse at the emergence of wine

“La gent de la Mediterrània va començar a emergir del barbarisme quan van aprendre a conrear l’olivera i la vinya.”

Tucídides.

El desenvolupament de l’ésser humà, de l’agricultura, l’oci i la gastronomia, entre altres activitats, han estat estretament relacionades al llarg de la història de la humanitat amb el sorgiment del vi.

Barrejat en històries, poesia, literatura i llegendes, el vi viu entre nosaltres i forma part de la vida quotidiana en moltes cultures, per la qual cosa, hi ha tantes versions sobre el seu descobriment, com a pobles que se l’atribueixen.Publicacions i notícies

La tesi més compartida situa l’inici de l’elaboració del vi en una àmplia regió ubicada entre les actual Turquia, Síria, l’Iraq, l’Iran i Rússia, una vasta zona compresa entre el mar Negre i el mar Caspi.

“L’arrel primigènia era la vitis vinifera sylvestris i s’han recollit nombroses evidències arqueològiques als voltants de Turkmenistan, Uzbekistan i Tadjikistan datades en el que va des del Neolític fins a començaments de l’època de Bronze. Existint datacions anteriors en Ohalo II (prop de la mar de Galilea) que assenyalen 20000 aC. Ja en el Miocè creixia el raïm a Europa Occidental”. (1)

Tot i els estudis realitzats per determinar l’origen del vi, en algunes ocasions, la tasca es dificulta al moment de catalogar les begudes trobades en els jaciments arqueològics, degut a les particularitats en el procés de la seva elaboració, d’aquí, la importància que adquireixen els mètodes que aporta la vineo-paleografia.

Alguns investigadors troben similitud en l’origen del consum del vi i el cafè: la casualitat.

“La varietat Vitis Silvestre es troba en tots els continents. No obstant això, va ser en els primers llogarets del món, on alguna persona potser en forma casual, va beure el suc fermentat de raïm silvestre que havia recollit i emmagatzemat en un atuell de ceràmica”. (2)

La neolítica va ser la primera comunitat que va aplicar noves tècniques culinàries -condimentar, fermentar i deshidratar- aplicades a l’elaboració d’aliments i de begudes (vi, cervesa i destil·lats)

En l’antiguitat grecoromana, el vi va ser utilitzat amb fins medicinals, el prescrivien com a desinfectant de ferides, com a beguda nutritiva i com diürètic.

Durant l’Edat Mitjana va continuar la convergència entre el vi i l’ésser humà. La prevalença del consum del vi es va deure a l’herència romana i a la dificultat de trobar aigua potable a causa dels alts índexs de contaminació en moltes de les fonts fluvials com a conseqüència de la manca d’higiene i cura mediambiental.

Els monestirs cistercencs i benedictins van ser centres importants de cultiu i elaboració, van ser els encarregats de preservar els secrets de la seva elaboració. (3)

És impossible deslligar el sorgiment i desenvolupament de la producció vinícola a l’economia, la societat, la història i als trets culturals dels pobles de la Mediterrània.

El cultiu de la vinya, implica sacrifici, cura i la presència d’oficis diversos, fins a arribar a l’empremta econòmica, materialitzada en la distribució i la venda.

El cicle del vi, és sinònim de fertilitat, a cada collita ressorgeixen els ceps, neixen els raïms, i d’ells, el vi. Podem afirmar que el vi és màgia, creació, gestació i desenvolupament.

El vi, a més, vol dir prestigi i reconeixement a una tasca mil·lenària. Reuneix simbolisme, ja que va estar estretament lligat a les comunitats religioses i a la litúrgia: a Grècia, l’Imperi Romà, la civilització judaica i la cristiana.

Notes, cites i referències

(1) wikipedia.org

(2) Unwin, Tim. El vino y la viña. Geografía histórica de la viticultura y el comercio del vino. Barcelona. Cinco sentidos. 2001

(3) http://www.fondovitivinicola.com.ar

Bibliografia consultada

• http://albertomuller.net
• http://www.apoloybaco.com/
• http://www.comenge.com
• https://www.icac.cat
• http://www.ramonmillan.com/
• Martínez Llopis, Manuel M. (1989). Historia de la gastronomía española (primera edición). Madrid: Alianza editorial. ISBN 84-206-0378-3.
• http://www.quo.es

Fotos

Pixabay.com. CC0 Public Domain. Gratis per a usos comercials. No cal reconeixement.